Després de la II Guerra Mundial l'Imperi Britànic es troba en una situació particularment difícil. És per açò que aquest es veu obligat a independitzar les seues colònies. Ja per a 1962 Jamaica com a país independent comença a veure reflectit un nou optimisme en la seua cultura i música provinent de les masses recentment alliberades.
Aquest optimisme aquesta caracteritzat pel naixement d'un gran numere de bandes que adoptaven i adaptaven molts dels estils musicals provinents d'Estats Units.
Ja abans de ser declarada un estat independent, bandes com Eric Deans Orchestra (amb el trombonista Don Drummond i el guitarrista Ernest Ranglin en primera línia) basaven la seua música en els estils de Count Basie, Duke Ellington, Glen Miller i Woody Herman.
No obstant açò a EUA les grans bandes estaven sent remplazades per formacions una mica més xicotetes, orientades cap al blues.
Mes tard aquesta nova moda arriba a Jamaica i és adaptat pels SOUND SYSTEMS de Sir Nick "the Champ", "the Blues Blaster", entre uns altres.
Cap a 1950 el Jazz, el Rythm and Blues i el mento són fusionats per les bandes de la epoca donant forma a un nou estil de música anomenada "Shuffle".
(El shuffle es torna molt popular gràcies a bandes com the Overtakers, Neville Esson i the Matador Allstars)
És gràcies a aquest nou ritme que es dóna un auge tant en el naixement d'estudis d'enregistrament i companyies com en la cerca de nous talents que ompliren les necessitats del creixent públic.
Duke "the Trojan" Reid i Clement "Sir Coxsone" Dodd i Vincet "King" Edwards van ser peces clau en la evolucion del Sound System jamaiquino de 1950.
 |
| Els Sound Systems eren els camps de prova de les produccions dels segells discogràfics. |
Cal destacar la importància de l'aportació donada per la comunitat Xina - Jamaiquina de la qual ixen excel·lents productors associats als amos dels Sound Systems. Alguns dels més importants van ser: Lesie Kong, Byron Lee, Charlie Moo i per descomptat el més prolífic de tots, Vincent "*Randy" Chin.
Un altre personatge important va ser Cecil Campbell, conegut després com Prince Buster, qui va anar el primer a tenir la visió i adonar-se de la necessitat d'un nou estil. És així com recomana al seu guitarrista (Jah Jerry) emfatitzar el sobretiempo, és a dir no en el beat o colp rítmic, sinó després d'aquest. És així com naix el Ska.
Els Sound Systems comencen a gravar les seues pròpies cançons per a guanyar avantatges competitius entre ells. La guerra entre sound systems escala al punt de l'enviament de saboteadores per part de la competència per a arruïnar les festes. Aquests saboteadors eren coneguts com "Dance Hall Crashers".
Malgrat la baixa qualitat dels enregistraments de ska d'aquest temps, els entusiastes d'aquest ritme ho porten a un punt de popularitat altíssim. El ska és reconegut com a ball i música NACIONAL de Jamaica.
Cal destacar com a curiositat que el Ska com tal va fer el seu debut mundial i internacional en la fira mundial de New York de 1964, en el pavelló de Jamaica. Va ser un gran èxit!!!
Ahi es van mostrar diversos temes de bandes de la època (Byron Lee & The Dragonaires, Prince Buster i Jimmy Cliff) va haver-hi una gran demostració de ball on Ronnie Nasralla i Jannette Phillips van ensenyar a moure el esquelet amb aquest contagiós ritme."
Font: nodo50.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada